El sector primari a Catalunya representa un 1% del seu PIB, segons les darreres dades publicades pel Departament de la Vicepresidència de la Generalitat, que corresponen al 2018. De fet, queda lluny del que representa a Espanya (3,1%) o del conjunt de la zona Euro (1,7%). Catalunya afronta la crisi del coronavirus amb una economia fortament terciaritzada (73% del PIB) i una àrea metropolitana que estén la seva influència a bona part del rerepaís. La importància de la ciutat de Barcelona, econòmica i social, marca l’estructura econòmica de la comunitat. Malgrat les problemàtiques particulars dels territoris més allunyats de la capital, com les Terres de l’Ebre o les comarques pirinenques, la totalitat del Principat manté relacions fluides amb Barcelona i aquesta esdevé tractora global del creixement econòmic i de l’articulació de la mobilitat.

Paral·lelament, la crisi actual ens ha posat de manifest la importància del teletreball com a nova pràctica que s’imposarà a la nostra quotidianitat de manera progressiva a partir d’ara. De fet, algunes recerques –com la de la Barcelona School of Management de la UPF– ja ens indiquen que, malgrat que teletreballant acabem fent dues hores més de mitjana a la nostra jornada laboral, el 55% d’empleats consideren satisfactòria aquesta nova pràctica i voldrien continuar fent-ho després del confinament. La popularització del teletreball és una conseqüència associada a la societat xarxa, una societat xarxa que en el cas de Catalunya es dona en un doble sentit: per una banda, per la digitalització que s’ha produït (el 94% de les llars té accés a internet) i, per l’altra, perquè la potència de l’àrea metropolitana barcelonina ha acabat teixint enllaços capil·lars amb bona part del Principat. Cap racó de Catalunya podria considerar-se avui part de l’Espanya oblidada o buida.

Sector primari, teletreball i entorn metropolità. Tres conceptes entrellaçats en aquesta crisi del coronavirus. Perquè davant de la paràlisi econòmica els petits emprenedors del sector primari d’aquest país s’han espavilat per fer arribar el seu producte arreu en ben poc temps; perquè la població metropolitana, que acostumava a freqüentar en massa les grans superfícies, s’ha adonat que poden tenir un petit bocí del rerepaís a la seva taula en qüestió de pocs dies; perquè les comarques d’interior s’han adonat que gràcies al teletreball potser han de baixar menys a ciutat i, per tant, no amargar-se el matí i la tarda fent cua a les rondes de Barcelona; perquè moltes empreses s’hauran adonat que la productivitat dels seus treballadors, des de casa, és tant o més alta que a les oficines. De fet, la mateixa recerca de la UPF deia que el 81% dels enquestats reconeixia que el teletreball no havia afectat la qualitat de la seva feina.

Perquè, potser, amb la perspectiva de nous confinaments i en una societat fortament terciaritzada existeix un procés gradual d’èxode metropolità cap a l’interior, aprofitant que la societat xarxa del Principat s’ha vist que funciona i ara potser farem tots un cop de cap per enfortir les bases del teletreball i regular-lo correctament. Parlo amb el cor, però la perspectiva d’aquest moviment de gent de la ciutat cap al camp en busca d’espais més lliures i menys densament poblats –si la cultura del teletreball ens acompanya– pot ser determinant per enfortir i encara posar més en valor el nostre sector primari, que ens ha alegrat, i molt, aquestes passades setmanes el confinament.

Ara mateix una flor no fa estiu, ja que si bé en aquests dos mesos ens hem adonat de la capacitat emprenedora dels nostres agricultors, cellers, ramaders o formatgers, la humanitat s’entrebanca amb la mateixa pedra habitualment. Si no som capaços d’usar aquest confinament per canviar el nostre model de vida, aviat tornarem a comprar verdures d’importació i fora de temporada, carn estabulada de ves a saber on, formatges de les grans marques manxegues i vins de holdings industrials que fa anys que han destrossat el negoci dels cavistes del Penedès. Però, fàcilment hi podria haver un renaixement d’allò rural si a causa de la pandèmia es produís una reestructuració i major dispersió de la població d’aquest país, amb la perspectiva dels anys. Perquè, a mesura que et deixes caure per l’interior t’adones de dues coses: per una banda, que baixar a Barcelona no és tant complicat ni tant lluny i, per l’altra, que potser tampoc hi has d’anar tant perquè la gent que viu al teu entorn és molt més autosuficient, també és emprenedora i és capaç de conciliar els coneixements ancestrals dels avis amb la ubiqüitat del teletreball.

Aquest article ha estat publicat al Racó Català el 22 de maig de 2019